ON
Un mes. Un sol mes i tot haura acabat. Ara hi ha molt d'estres pels exàmens finals i tot aixó, però a mi em fa més pena pensar que tota la gent que he conegut fins ara segurament la majoria no els tornaré a veure mai més. Pensar que has compartit 6 anys de la teva vida amb aquesta gent i que després us arribaran a tractar com desconeguts pel carrer. Potser aguantarem les relacions uns quants anys més però, a poc a poc, cadascú farà el seu camí i ja no hi haura temps per "amics de l'institut", aquells que abans anomenaves amic per a tota la vida. Si s'arriba a tenir sort, els més propers a tu es poden quedar per sempre, ja que com diu la meva mare; "l'amistat és com una planta, s'ha de regar perque creixi i perduri".
L'amic que em fara més mal perdre es en D, l'estimo com un germà i, encara que no vulgui, se que en el fos perdre'm el contacte, ens movem en cercles massa diferents.
No se com solucionar aquest tema, potser haure de negociar amb el temps, perquè em deixi reviure aquest anys per sempre.
OFF
